27.5.1997. Anàlisi de la setmana del 19 al 25 de maig de 1997 a Euskal Herria.

• ASTORAMENT: EL CAP DE LA POLICIA BASCA ADMET QUE MENTEIX LA PREMSA, LA SOCIETAT I ELS JUTGES.

• LLAMPECS DE LA SETMANA

ASTORAMENT: EL CAP DE LA POLICIA BASCA ADMET QUE MENTEIX LA PREMSA, LA SOCIETAT I ELS JUTGES.

Va ordenar al seu Gabinet de Premsa la comissió del delicte d'acusar falsament de suport a ETA els detinguts per lluita urbana.

Es diu que la Naturalesa imita l'Art. Si avui visqués el capellà i matemàtic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut pel pseudònim de Lewis Carroll amb el que va signar les seues magnífiques obres Alícia en el país de les Meravelles (1) i A través de l'espill i el que Alícia va trobar en l'altra banda (2)), podria assabentar-se que el seu personatge Humpty-Dumpty s'ha encarnat en un polític basc del PBN: Juan Maria ATUTXA.

Efectivament. Diversos centenars de milers de bascs, els que combreguen amb els ideals i aspiracions del Moviment d'Alliberament Nacional Basc (MLNV), consideren que Juan Maria ATUTXA és una dòcil i submissa eina que l'Estat espanyol usa contra el MLNV. Des del diumenge 25 de maig del 1997 moltíssims bascs i alguns milions d'espanyols tenen proves evidents que Juan Maria ATUTXA és o un imbècil o un feixista prepotent.

Juan Maria ATUTXA és el Conseller d'Interior de l'actual Govern tripartit (PNB, EA, PSE-PSOE) de la Comunitat Autònoma Basca i, com a tal, el cap de l'Ertzaintza, el cap dels set mil policies autonòmics bascs, el cap del que l'esquerra abertzale anomena policia "cipaya" per analogia amb els naturals de la Índia que serveixen l'Exèrcit colonial anglès.

Juan Maria ATUTXA astorà aquest diumenge 25 perquè, en una entrevista anunciada en portada amb titulars a quatre columnes i que ocupava dues pàgines completes (10 i 11) d'EL MUNDO DEL PAÍS VASCO d'aquesta data, confessava --no se sap si de manera ingènua, cínica o solament imbècil-- que portava gairebé cinc mesos mentint la Premsa, la societat i els jutges. Mentint a més a més per fer, sabent-ho, falses acusacions a joves bascos detinguts pels seus policies. Falses acusacions que, cas de prosperar als tribunals, poden suposar per a aquests detinguts MULTIPLICAR PER CINC ELS ANYS DE PRESÓ que se'ls impose.

L'entrevistador era el propi Director del diari, MELCHOR MIRALLES, i el títol (una frase entre-cometres d'ATUTXA a tres columnes) que MIRALLES posà a l'entrevista subratlla bé el seu (fingit) astorament davant el que va sentir: "Per a satisfer l'apetència de la Premsa, vam decidir anomenar grup "Y" al que abans no anomenàvem grup "Y". Aquesta és la transcripció de les preguntes i respostes crucials (les negretes són meues):

MIRALLES.-" Senyor Atutxa, ¿per què després de publicar EL MUNDO DEL PAÍS VASCO que mentre les Forces de Seguretat de l'Estat havien detingut a Navarra un munt de grups Y en un any vostés només n'havien capturat un, van començar a desarticular-los de repent a tota virolla, a ritme de diversos per setmana?"

ATUTXA.- "No detenim ara més "grups Y" que abans. Però hi ha una diferència. Aquesta diferència és que prenem la determinació de començar a anomenar grup Y al que abans no anomenàvem grup Y. La diferència és aquesta."

MIRALLES.- "¿Però què m'està vosté dient?! ¿Per a vendre imatge?

ATUTXA.- "No, no. Per a vendre no, per a satisfer l'apetència dels mitjans de comunicació."

MIRALLES.- ¿...!

ATUTXA.- "Sent a Brusel.les, a principis d'any, un periodista em diu que nosaltres no detenim els grups Y, i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil sí que ho fan. Jo crec que la gent no sap de què parla. I aleshores done instruccions al Gabinet de Premsa perquè tots els detinguts relacionats amb els disturbis de carrer se'ls anomene "grup Y". M'és igual. I a partir d'aquest moment, a tots els anomenem grups Y. I si ens entenem entre nosaltres i vosaltres, doncs perfecte."

MIRALLES.- (Sense eixir del meu astorament, passem al cas...)

Després explicaré per què és fingit aquest astorament de MIRALLES. Ara, però, cal estar d'acord amb ell en què les declaracions d'ATUTXA són esbalaïdores. Perquè són la confessió d'una conducta delictiva, la confessió de molts delictes. Perquè en el Dret de l'Estat espanyol, com en el d'altres molts Estats, SÓN UN DELICTE l'acusació falsa i la denúncia falsa. Són delictes la denúncia falsa i la falsa acusació a un altre d'un fet que cas de ser cert constituiria delicte. ATUTXA ha declarat al director d'EL MUNDO DEL PAÍS VASCO (i passades 48 hores de la publicació no l'ha desmentit) que ha ordenat que els seus subordinats acometen contínuament delictes de denúncia falsa i de falsa acusació. I PRESSUMEIX, se'n jacta, de que els seus subordinats l'han obeït.

Cal explicar que l'acusació de pertànyer a un "grup Y" significa l'acusació de col.laboració amb banda armada. Amb gravíssimes conseqüències per a l'acusat. Perquè en el "democràtic" Dret Penal espanyol actual aquesta acusació suposa UNA MULTIPLICACIÓ PER CINC de les penes de presó a imposar. Una acusació d'"incendi" o d'"estralls" (danys) comporta en cas de condemna una pena d'un a quatre anys de presó. Per l'acusació del mateix fet (incendi o estrall) la pena puja a ser de quinze a vint anys si concorre la circumstància de col.laboració amb banda armada.

Tot aquest terrible assumpte, perquè terrible és que la Policia formule sabent-ho acusacions falses contra els ciutadans, està generat per la impotència de l'Estat espanyol i dels seus diversos cossos de policia, inclosa la que mana ATUTXA, per sufocar la rebel.lió del jovent basc, la que tants i tants periodistes han anomenat la "intifada" basca, la lluita de carrer, la Kale Borroka.

L'Estat espanyol i els seus còmplices bascos (PNB i EA, sobretot) es neguen a reconèixer la realitat, amaguen les dades i se n'inventen d'altres. Per exemple, multipliquen les fotos i els vídeos dels incendis o destrosses causats pels joves bascs en cabines telefòniques o autobusos dissimulant o fent petita la referència als que els fets demostren que són els significativament i aclaparadorament majoritaris objectius d'aquesta "intifada": els instruments favorits del Capital (els Bancs, les Caixes d'Estalvi, els novíssims negrers de les Empreses de Treball Temporal i les forces repressives).

L'Estat espanyol i els seus còmplices bascs no volen ni sentir a parlar de la causa real, objectiva, d'aquesta "intifada". Perquè el que succeeix és que el fenomen de la DEPAUPERACIÓ ABSOLUTA DE LA JUVENTUT BASCA s'ha fet evident per als seus protagonistes (els i les joves). Com no podia ser d'altra manera ja que elles i ells pateixen cada dia en la seua persona els feroces efectes d'aquesta DEPAUPERACIÓ ABSOLUTA DE LA JUVENTUT BASCA: tases d'atur del 50% i sotmesos els que troben treball a la precarització absoluta (el 98% dels contractes són temporals, solament un de cada 200 contractes indefinits és per a un jove), salaris-fem, ocupacions-fem en els que la precarietat impedeix reclamar i exercir els drets laborals que les lleis diuen que tens, viure sense poder somiar a adquirir una vivenda pròpia, renúnciar a la vida independent, saber que molts d'ells viuen no només a casa dels seus pares sinó que a més no ja del sou dels pares sinó de les pensions de jubilació dels pares i que quan els pares moren ni tan sols podran pagar les despeses de la casa, etc., etc., etc.

Una part significativa d'aquesta juventut basca ha tret conclusions sobre la seua pròpia realitat. I ha decidit lluitar contra les que (amb raó) considera que són les causes d'aquesta depauperació: la dependència d'Espanya que pateix Euskal Herria i el Model de Producció Capitalista que l'explota i emprobreix.

l'Estat espanyol i els seus còmplices bascos han intentat amagar, falsificar, dissimular aquesta realitat i aquesta causalitat de la "intifada". Durant mesos i mesos els mitjans de comunicació de masses (televisions, premsa, revistes, emissores de ràdio) intentaren "fabricar" com a realitat social dues mentides:

1ª. Que les i els joves bascos "violents" eren molt pocs: solament mil (1.000) diu, al menys dues vegades que jo el sentís en mass media a primers de 1996, el sociòleg Javier ELZO, asessor principal del govern bascongad per a aquests assumptes, contradient les dades PUBLICADES de les seues pròpies enquestes i investigacions que permeten quantificar en vint-i-nou mil (28.943) els joves de la C.A.B. que el 1990 haurien dit que JA han usat la violència personal com per exemple lluitar contra la policia o d'altres manifestants (3) . Més grotesca fou la minimització realitzada pel reportatge titulat "Història de 400 vàndals", publicat en portada i dues pàgines més per EL PAÍS DOMINGO del 27 de gener de 1996.


2ª. Que la "intifada" basca era pur vandalisme de gent marginal i inadaptada, com el dels grups neonais de Madrid o Barcelona, i que tenia com a finalitat i efecte esglaiar els bons ciutadans, la gent d'ordre, introduir la inseguretat al carrer.

La 1ª. mentida ha quedat invalidada per la pura força dels fets. La 2ª. per la definició que dels fets en fan els propis ciutadans bascos. En l'anàlisi de la setmana passada figurava com LLAMPEC una referència a una enquesta realitzada el març passat pel Govern de la Comunitat Autònoma Basca. Afegesc avui la dada que el 87% dels entrevistats contestaren que NO a la pregunta "¿S'ha sentit alguna vegada amenaçat personalment per la violència dels joves radicals al carrer?". I el 82% dels entrevistats assegura que no té por a caminar de nit pel seu poble o barri mentre que només el 17% se sent insegur. MENYS DE LA MEITAT dels espanyols que se senten insegurs (39%) i quasi la meitat que els europeus (33%) (4). La població basca té molt clar que la "intifada" no va contra ella sinó contra el Capital i contra les forces repressives de l'Estat espanyol.

Fracassades aquestes dues mentides, l'Estat espanyol i els seus còmplices bascos han acudit a imitar Franco. Aquell dictador atribuïa tota protesta a una conspiració juevo-massònica. Aquests culpabilitzen de la "intifada" una fantasmagòrica "organització de grups Y". I si no els troben, se'ls inventen. Com ha dit ATUTXA "si ens entenem entre nosaltres (policies) i vosaltres (periodistes), doncs perfecte".

Per això anomenava jo fingida la sorpresa de Melchor MIRALLES. Perquè ell sabia, com ho sabien els demés responsables i periodistes dels mitjans de comunicació que treballen a Euskal Herria, que els anomenats "grups Y" eren el que ATUTXA ha confessat ara: un muntatge. Com sabien que aquestes acusacions falses sabent-ho comportaven, juntament al risc a mitjà termini de l'augment de les condemnes, un més espantosament immediat risc: el de les tortures.

Per parlar de l'herrialde Euskal Herria on s'escriuen aquestes línies: aquí a Navarra, en el que portem d'any 1997, l'acosament als joves ha estat feroç. Diu la policia que ha "desarticulat" deu grups Y. El cert és que, com indiquen les Gestores Pro Amnistia, han detingut 170 persones, de les que més dels dos terços han hagut de ser posades en llibertat sense càrrecs, 27 han estat empresonades i 26 estan en llibertat sota fiança. Les denúncies de tortures que aquests detinguts han formulat són nombroses i fan fredat.

En fi, recordem l'orgullosa afirmació de la impunitat i l'arbitrarietat que fa, en el capítol sis d'A través de l'espill i allò que Alícia va trobar al l'altra banda, el personatge recreat per Lewis Carroll. Escoltem Humpty-Dumpty, el camallarg geperut, l'ou de monumental fatuïtat inconscient de la seua fragilitat: "Quan jo uso una paraula -insistí Humpty-Dumpty amb un to de veu més aviat desmenjat- vol dir el que jo vull que diga..., ni més ni menys.

- La qüestió -insistí Alícia- és si es pot fer que les paraules signifiquen tantes coses diferents.

- La qüestió -tancà Humpty-Dumpty- és saber qui és el que mana..., això és tot."

Si ATUTXA llegís, és segur que aquest seria el seu passatge literari preferit.

Justo DE LA CUEVA

LLAMPECS DE LA SETMANA

Un altre rècord per a les ikastoles: 130.000 persones en el XVIII IBILALDIA. Van acudir per pagar diners per recórrer caminant un circuit de 7'8 km. pel municipi de Leioa i el barri getxotarra de Neguri. Els fons recaptats pagaran les obres de la ikastola Betiko. 62.000 persones hi van anar en Metro, 13.500 en autobús, 26.000 en cotxe propi, 6.000 creuant la Ria de Bilbao pel pont Penjat de Portugalete i 1.750 en vaixell, 18.000 euskaltzales (amants de l'euskara) de la comarca hi van anar a peu. (5)

Atac de l'Estat francés contra les ikastoles. L'inspector d'Educació Daniel Gauchon, controlador dels directors de les escoles públiques d'Ipar Euskal Herria i Béarn ha escrit que "el bilinguisme en llengua regional és incompatible amb els principis i funcionament de l'Escola Pública." L'associació Ikas-Bi, que el pasat diumenge 18 va reunir a Donibane-Lohizune 4.000 persones en la XI cita anual festiva de les escoles públiques bilingües d'Euskal Herria Nord, titlà d'"agressió" i "atemptat contra l'article 2 de la Constitució francesa" la gestió de Gauchon. (6)

La Universitat Basca d'Estiu (UEU) celebrà a Donibane-Lohizune el seu 25è. aniversari. Pamplona i Baiona seran també aquest estiu seus dels 45 cursos interdisciplinars que la UEU impartirà en euskara. A Baiona del 7 al 12 de juliol i del 14 al 26 de mateix mes a Iruñea. Molts d'aquests cursos han estat homologats com a assignatures de lliure elecció per la Universitat del País Basc i per la Universitat Pública de Navarra. (7)

Un jove de Pamplona, Gorka Gómez, denuncia haver estat salvatgement torturat en ser detingut el 12 de maig per pressumpta relació amb la lluita urbana. El dia 16 denuncià a la jutge que fou colpejat mentre el traslladaven en cotxe a un descampat on fou encanonat, obligat a despullar-se i sotmés a descàrregues elèctriques per quatre policies encaputxats que li van dir que el matarien i el soterrarien en cal viva "com a Lasa i Zabala", de la qual cosa ningú no se n'assabentaria "perquè no sabien que havia estat detingut". Als seus familiars els completà altres terribles detalls. El dia 21 la Coordinadora Gesto por La Paz d'Euskal Herria havia afirmat en un comunicat que "tenim la convicció que avui en dia se segueixen produint alguns casos de mals tractaments i tortures en els centres de detenció". (8)

Macrojudici contra ETA a París. "Les persones jutjades hem deixat clar que el conflicte d'Euskal Herria contra França i Espanya és polític i, per tant, que la seua solució ha de ser política". "La lluita armada cessarà si es reconeix l'autodeterminació". Així van resumir Pakito Mujika Garmendia i "Txelis" les posicions dels bascos encausats pel Tribunal Correccional de París tota la setmana.

Insubmís basc d'Euskal Herria Nord jutjat. El fiscal de Poitiers va demanar quatre mesos de presó per a Zigor Arrieta per negar-se a dedicar un any de la seua vida a l'Exèrcit francés.

Carta del col.lectiu de presos polítics bascos a periodistes i mitjans de comunicació. constaten la "Responsabilitat en la repressió" dels seus destinataris, tot acusant-lo d'"emparar els torturadors" amb el seu "silenci" i d'"amagar" la diària vulneració dels nostres drets". "Us demanem que reflexioneu", diu la carta. (9)

El vot nacionalista basc creix a Heuskal Herria Nord en la 1a. volta de les eleccions franceses. Abertzaleen Batasuna, Eusko Alkartasuna i Partit Nacionalista Basc sumen 10.537 vosts, 2.358 més que el 1993. (10)